El Punt – 7 de gener de 2009
L’autor analitza els dos aspectes en què creu que radica la definició del servei educatiu més enllà del nom que la llei li doni: el primer és la gratuïtat de tot el sistema i el segon, el procés d’admissió d’alumnes
Un dels capítols del Pacte Nacional per a l’Educació es diu «Servei Públic Educatiu». Dins d’aquest capítol hi ha un dels acords de més calat del pacte, on les principals patronals del sector concertat de Catalunya acorden obrir les seves escoles a tot el públic independentment de la seva capacitat a pagar, a canvi d’una major suficiència en el finançament rebut.
Què ha anat canviant d’aquest concepte en les successives etapes que ha seguit el projecte de llei d’educació de Catalunya, des del document de bases inicials i l’avantprojecte, on es mantenia la denominació de servei públic educatiu, fins al projecte de llei aprovat finalment pel govern de la Generalitat i enviat al Parlament de Catalunya, on la denominació havia canviat a servei d’educació de Catalunya?
Continua llegint…
La definició del servei educatiu més enllà del nom que la llei li doni, que molt probablement serà el que proposa el projecte de llei, o sigui servei d’educació de Catalunya, radica en dos aspectes clau.
El primer és la gratuïtat de tot el sistema. Gratuïtat que encara no és efectiva als centres públics, on cada estudi que es fa mostra que les famílies aporten quotes de material escolar, aporten equipament al centre amb sobrants de l’activitat econòmica de les seves AMPA i s’encarreguen de diverses despeses addicionals del funcionament corrent del centre. Pel que fa als centres concertats, és sabut que malgrat la normativa vigent que prohibeix el cobrament de quotes des de fa més de vint anys, ingressen diners cobrats a les famílies per al funcionament ordinari del centre i a més la societat, i les famílies que hi opten, els perceben com prestadors d’un servei d’educació de pagament. Tenint en compte l’heterogeneïtat del sector concertat, amb nivells molt diversos d’obertura del servei educatiu al públic general de la seva zona, el càlcul del cost de les escoles concertades de barri no hauria de generar cap por a ningú, tot i que és clar que algunes escoles actualment concertades que no atenen l’escolarització del seu entorn podrien trobar insuficient el finançament ofert, en tenir una oferta educativa allunyada del servei al públic proper de la seva àrea d’influència. Tot i la importància de definir el cost de l’escola concertada de barri, la conselleria d’Educació no ha fet cap avenç en aquest aspecte, malgrat que era un dels compromisos firmats per tots, incloent-hi el President de la Generalitat. A més, la llei ha de ser acompanyada per una memòria econòmica suficient, cosa que de moment no és clar que hi pugui ser present, si es vol avançar en una gratuïtat efectiva del servei educatiu de Catalunya per a tots els centres educatius que en formen part.
El segon aspecte clau d’un servei educatiu obert al públic és el procés d’admissió d’alumnes. El text de la llei indica al seu article 45 punt 1 que «l’administració ha d’establir territorialment la proporció d’alumnes amb necessitats específiques que poden ser escolaritzats en cada centre», cosa que vol dir que aquests alumnes ocuparan places escolars i alguns alumnes ordinaris hauran de ser desplaçats a altres centres de la zona, per no estar per sota de la proporció fixada o obligar altres centres menys demanats a estar per sobre d’aquesta proporció. Aquest és un article important, però és suficient garantia per a l’obertura de tot el servei al públic?
Un aspecte addicional que sembla crucial és l’avaluació periòdica de les condicions que permeten formar part del servei d’educació de Catalunya, que per als centres privats és sinònim de concert educatiu. Per tant s’haurien d’introduir canvis a l’article 187 punt 12: «Els concerts, prèvia sol·licitud del/de la titular del centre, es renoven sempre que es mantinguin els requisits dels concerts, no es donin causes de no-renovació i existeixin consignacions pressupostàries.» Aquest article permetria formar part del servei d’educació de Catalunya a centres privats sense obrir-se plenament al públic de la seva zona, simplement pel fet que les condicions inicials de concessió del concert no incloïen aquest requisit. Això seria un clar trencament del que el Pacte Nacional per a l’Educació definia com a servei educatiu.
Quan mencionem alumnes que necessiten una atenció educativa específica i que han de distribuir-se entre tots els centres del servei educatiu de Catalunya, hem de partir d’una definició clara d’aquestes necessitats. Què considerem necessitats específiques? Únicament les disminucions físiques o psíquiques greus o també les dificultats socioeconòmiques i culturals que generen un entorn desfavorable per a l’avenç educatiu? L’absència de definicions clares porta a situacions absurdes com ara que a tota la ciutat de Barcelona s’hagin identificat únicament quatre alumnes amb necessitats educatives específiques a tot el curs 2007/2008. El projecte de llei encara no recull adequadament aquest aspecte, i això pot desvirtuar tota la resta de la definició del servei d’educació de Catalunya.
La definició d’un servei educatiu acceptat tant per l’administració educativa per als seus centres públics com per les patronals de les escoles concertades va ser un dels assoliments més importants del Pacte Nacional per a l’Educació. De l’èxit de traslladar aquest consens a la nova llei depèn en gran part que el nou marc legal neixi amb un consens suficient per fer-lo perdurable. Els diferents grups polítics del Parlament tenen un repte important per endavant per aconseguir-lo.
Walter García-Fontes
President de la Federació d’AMPA de Catalunya (FaPaC)