Aquesta nit, entre el 21 i el 22 de desembre, és el solstici d’hivern a l’hemisferi nord. La nit més llarga, és a dir el dia més curt.

Moltes cultures han fet d’aquesta data, igual que l’altre solstici, el d’Estiu, una gran festa.
La festivitat de Nadal és la cristianització de les celebracions paganes que es portaven a terme entorn el solstici d’hivern. Els solsticis i els equinoccis, sobretot els primers, eren les celebracions pre-cristianes més importants, fetes totes en honor al Sol, déu suprem de totes aquestes cultures per a les quals era la llum i la vida. És el ritual del foc com a garantia de la nova llum. El cristianisme s’ocupa de col•locar, en aquests punts importants del calendari, les festivitats més destacades: a l’estiu, Sant Joan (Baptisme de Crist), i a l’hivern, Nadal (Nativitat de Crist). Ambdues celebracions presenten similituds importants, la més destacada de les quals és l’encesa de grans fogueres que honoraven el Sol. Amb el pas dels segles, les fogueres del solstici d’estiu s’han mantingut, incrementat i popularitzat; les del solstici d’hivern, en canvi, han anat desapareixent, potser degut a factors climàtics.
Per cert que vol dir paganes? Es defineix com a pagà aquell que no pertany a cap de les tres religions monoteistes: cristianisme, judaisme i islam.